"pel cor es coneix la veritat, en el cor reposa la veritat"

"pel cor es coneix la veritat, al cor reposa la veritat"
... diu Raimon Panikkar al proleg dels Upanisads
(Escrits del coneixement sagrat de l'Índia)

viernes, 2 de marzo de 2012

Mitja marató de Barcelona 2012

Un dels cartells de la cursa


Mil disculpes!

Volìem haver fet abans la crónica de la Mitja de Barcelona de diumenge passat, però la setmana ha anat passant...

Si hi ha un detall important del cap de setmana respecte dels amics del "COR" és donar l'enhorabona a Pere i Judith.

ENHORABONA per la vostra primera Mitja Marató!!!

Per als que l'hem compartit amb vosaltres va ser un plaer...

On vas un diumenge al matí tan d'hora? ... a guanyar-li al sol

Moments previs a l'estació de França... Mireu les cares de felicitat!

L'ambient al Parc de la Ciutadella era espectacular. Mooooolta gent escalfant, la cursa va reunir més de 12.000 corredors. Molts d'ells i elles preparant la Marató de Barcelona que tindrà lloc el 25 de Març.

Escalfament al Parc... els peus ja van sols!



La cursa va ser genial.
Molt ambient, recorregut molt agradable. Un solet que de tant en tant ens escalfava el coll i molts corredors i corredores.

Com diem, era l'estrena als 21 quilòmetres pel Pere i la Judith... I no més cal veure la cara de satisfacció final per saber que tot havia anat molt bé.

D'esquerra a dreta, Marcelo, Edu, Pere, Maite, Judith i Alberto.

A pocs dies per la Marató de Barcelona, amb aquesta entrada volem donar moooolts anims als companys del club que la preparan i que sabem que viuran un gran dia el pròxim 25 de març.

lunes, 6 de febrero de 2012

Mitja de Granollers... We love this race!

Recupero el castellano para este post.
Quiero que algunos amigos del COR que entrenan por otras tierras y nos siguen, lo lean con facilidad.
Y que se animen a visitar Barcelona pronto.

Que nadie se ofenda. Emapatía en català es diu empatia.

Cabecera del sitio web de la Asoc. Esportiva La mitja

Creo que la Mitja de Granollers fue mi primera media maratón en Cataluña. Allá por 2005 quizá. Y la verdad es que al ver aquel montaje pensé... ¡Ooooooooostras! Estos tíos se lo curran.

¿Cómo hacen para traer cada año a uno de los mejores atletas de fondo del atletismo mundial?
¿Cómo consiguen que a diferencia de otros municipios Granollers se vuelque en la Mitja?
Se me ocurren muchas preguntas, pero no me quiero alargar.

Si de hecho su web es simplemente así: lamitja.cat
Eso dice todo. Granollers es "la mitja" de Catalunya. Pero además es una de las importantes en el calendario internacional. ¡Enhorabuena a todos los implicados!


Cartel anunciador de la Mitja en una de las calles junto al Hotel Granollers

Después del post en el que os hablábamos de amistad y kilómetros, este fin de semana ha sido eso.
En primer lugar, unos cuantos hemos corrido gracias a amigos. GRACIAS de corazón.

El previo... el frío no puede con la ilusión.  Manel, Edu, Maite y Alfred

Para mi fue un placer acompañar a Alfred a mejorar su mejor marca personal, que tenía en un circuito como Barcelona, y por tanto no era fácil correr más rápido. Pero Granollers tiene esa magia que hasta ahora sólo he vivido en la Behobia-San Sebastián. Los 4 km finales son espectaculares.

Maite y Manel disfrutaron como niños de una Mitja que no conocían. Y creo que a partir de hoy se la perderán pocas veces.

El caldo nada más salir del pabellón. "Un abrazo interior" después de los 21 km

Iñaki y Tono, en plena preparación para la maratón de Barcelona también hicieron MMP en esa distancia. ¡Graaaaandes!

Y por último, Makau.
Después de verle correr en Berlín y para tener un buen recuerdo para el COR nos fuimos al Hotel Ciutat de Granollers a pedirle un autógrafo.
¡Y lo tenemos!

El autógrafo sobre su foto de la revista oficial de la BMW 38 Berlín Marathon

Estaba muy serio, Carles Castillejo (1h 02' 37") le ganó al sprint en una llegada brillante. Como él mismo dijo, ganar y que Makau quede 2º le da más valor a mi victoria.

Llegada a meta de Carles Castillejos

¡Enhorabuena Carles!!

viernes, 3 de febrero de 2012

Amistat i quilòmetres: Granollers... Una de les grans de Catalunya

Gener ha estat tan mogut que no hem parat ni per fer entrades al bloc. Ho sentim molt.

Treball, entrenaments, reunions, visites, contactes... serà aixó "la cuesta de Enero"??

Bé, tot i aixó, hem fet cosetes. No hem deixat de córrer.

Després de la Mitja de Sitges, amb mooooolt bona companyia i amb la nostra companya Djanina al podio, el 22 de gener alguns vam anar a la Cursa de Sant Antoni. La primera de l'any a Barcelona ciutat, amb motiu de les festes del barrí. Ambient de barri peró prova que comença a fer-se una gran cursa i nombrosa en quant a participants.

Sitges: La primera Mitja amb sensació de "Som un club"


Sitges: Djanina, i "el COR"

Sant Antoni: Amb Marcelo i Alberto a Sant Antoni.

Aquest cap de setmana, tot i l'onada de fred, hi ha una de les grans cites del fons a Catalunya. La Mitja de Granollers.
Com sempre l'organització ha portat un graaaan atleta. Ni més ni menys que Patrick Makau. Si fas clic al seu nom, trobaràs el seu gran moment. Millor marca mundial al marató de Berlín de 2011, el passat setembre. Els que el vam veure com espectador vam comprovar que efectivament sembla una moto.

Entre els "pacers"... Gebresalasie, Makau i tota la força kenyana.


A part, Granollers serà per mi una mitja important per dos amics.
Joan i Alfred son dos grans amics amb els que durant un parell d'anys he gaudit de "sentir-me" llebre. Poso cometes perquè parlem de temps al voltant de 1h 41' o 1h 38' o 37'...(Mitja de Girona, Mitja de Salou)  però el que realment em feia sentir a gust amb ells és la satisfacció amb la que cada vegada que ens trobem a una cursa veig pels seus somriures.

L'estiu passat vaig gaudir gràcies a Joan del relleu de 10 km del Triatló Garmin per equips... i recordo entrar a meta els tres com aixó. Un gran equip d'amics.

Amb Joan, Alfred al Garmin triatló de 2011.

Aquests dos amics, entrenen ara amb la il·lusió de la Marató de Barcelona 2012 present.
A Granollers, faran segur un molt bon temps. Aviat, ells em faran de llebre a mi.

Peró sobre tot gaudiran d'una més de les seves competicions d'amics.

Molta sort diumenge amics!

miércoles, 18 de enero de 2012

Nous blocs recomanats...

Fa dies voliem afegir un parell de blocs per fer seguiment.

El primer és el "blog running de Sport"



Hem trobat un bon vídeo de la Mitja de Sitges.
I molta, moooooolta informació pels que ens agrada córrer.
Una iniciativa molt bona des de la premsa esportiva.

L'altre és una referència entre els blocs personals de corredors.
Parlem de Xavier Bonastre, conductor d'esports a TV3 i corredor habitual de mooooltes curses del calendari català.
Gràcies per la teva tasca Xavi!

Aqui el tenim a l'arribada de Sitges.

lunes, 9 de enero de 2012

Ara si que ha començat 2012!!!

Ara si.

Han quedat enrere torrons, reunions, sopars, trobades amb la gent que no veiem tot l'any. Les Festes...
Desitgem, de tot cor (no pot ser d'una altra manera) que hagueu passat unes bones festes.

Gràcies al facebook, aquesta xarxa estimada i demonitzada al mateix temps,  sabem que l'ultim dia de l'any cadascun va córrer la seva San Silvestre. A Barcelona, Castelldefels, Zaragoza, fins i tot Vallecas... peró que al cap teniem en ment els moments que hem viscut durant aquests no més dos mesos de vida del club.

Als que estem tractant de moure els fils ens fa feliços aixó. Aquest sentiment.

Per aixó ahir ens trobàvem a la Carretera de les Aigües a Barcelona. Un dels llocs més especials per córrer i més conegut. Ahir, començavem el que hem anomenat "Rodatges especials"


Córrer, té un significat diferent segurament per cada persona que li demanis per què ho fa.
Tot i que per molta gent és una activitat que permet desconnectar, per nosaltres és més una conexió.
Amb tu. Amb els teus. I com ahir, especialment, amb la natura.
El mirall que ens recorda que les coses en equilibri, tenen harmonia.
Hi ha algun lloc millor per començar un diumenge?
El llit. Si. Al matí tots pensavem una mica aixó... però després...


No segueixó amb aqueta entrada que sembla que estic massa filosòfic. I després la gent pensa que als que ens agrada córrer estem bojos.

Us deixó amb la resta d'imatges:

Album "Aigües"

Us desitgem un molt feliç 2012!!!

lunes, 19 de diciembre de 2011

Los sedentarios en El Periódico

Us comparteixo aquest genial reportatge que ahir era portada de "El Periódico".

Tema del dia, el dia que Catalunya mirava al Japó.

¡Enhorabona sedentaris??!!


Los sedentarios en El Periodico






viernes, 9 de diciembre de 2011

De Manhattan al Castell

Ens agradaria escriure més sovint al bloc, peró de moment fem les entrades que ens deixen altres obligacions dins d'aquests primers pasos que dona el COR.

No fa molt un dels nostres amics, en Manel, va marxar a Nova York per fer realitat un somni. I com altres "primeres vegades", li hem demanat que ens ho expliqui.
Com jo li vaig dir, estrenar-se a Nova York és de valents!

Després d'aixó, la Pujada al Castell de dimarts passat suposo, és "de sucre".

Us deixo el seu relat:

Abril de 2011, en un impulso, decido correr la maratón de NY.

Mi límite en carrera eran los 10 km y no recuerdo ningún entrenamiento de más de 12. Todo mi entorno confió en mi gesta, Maite Cherino, mi entrenadora desde hacía un año, se lo tomó como un reto personal.
Para un amateur y debutante en la distancia de Filípides, el apoyo es esencial para llegar a la meta.
7 meses de inolvidable y estricto entrenamiento.

4 de noviembre llego a NY.
Viajo con una empresa que coordina un grupo de runners españoles. El ambiente es tope runner. Vamos al Javits Center, la feria del corredor, a recoger el dorsal. Miles de personas. Enorme.

5 de noviembre.
Turismo y descanso. Intento andar poco, algo difícil en una city como NY. Estoy tranquilo, no pienso.

6 de noviembre.
- 4.30 A. M. Suena el despertador. He dormido bien, sigo tranquilo, como cuando iba preparado a un examen. Desayunamos todos ya casi preparados para la carrera. 
- 6 A. M. Cogemos el autocar que nos lleva a Fort Wadsworth, el espacio en Staten Island habilitado para coordinar la salida de los 47.000 corredores.


- 9.40 A. M. Me sitúo en mi corral de salida. Tengo asignada salida en la ola de las 10.10 A.M.
30 minutos que hablas con la gente. Todo el mundo esta nervioso. Buen pulso a pesar del momento 90 ppm.

- Llega el momento.
Abren el corral y te arrastran al punto de salida, algo parecido al peaje de una autopista. La gente empieza a desprenderse de la ropa que hasta ese momento ha servido de abrigo. Montañas de ropa. Por megafonía avisan: esta ropa va a beneficencia.

Go!! 

Verrazano. Mucha gente pero se puede correr con holgura. A la salida del puente, km 2, ya te das cuenta de que va el tema. Esto va a ser como desfilar por la alfombra roja de los Oscars durante 42 km. 
Gente, mucha gente animando.

Km 10. Ya han dicho mi nombre mil veces y otras mil me lo han desfigurado. Da igual, gracias público!! Voy bien. Lento, quiero acabar, objetivo nº 1.


Voy sumando kms. y estoy a punto de cometer un error. Voy tan bien, que no me hidrato a pesar de que en cada milla hay agua y Gatorade.

Km 21. La media. Sigo bien. Ya he empezado a hidratarme.

Km 25. No puede ser. Se me están contracturando los cuadriceps. Mi cabeza empieza a maquinar causas y soluciones. Hasta el km 33 esto será una verdadera obsesión, además de un calvario físico. Paro cada milla a estirar cuadriceps. Miles de espectadores. Engullo al menos tres plátanos y otras tantas galletas que me da el público. Ya hemos pasado Brooklyn y Queens. Directos al Bronx.
Miles de carteles animando: "salir lo corriendo de este barrio que es peligroso" pone en uno.

Km 34. Entramos en Manhattan.
Cansado pero disfrutando una vez mis cuadriceps se han descontracturado y solo duelen. Esto es como la cabalgata de los reyes magos. La masa de gente animando grita sin parar.


Es imposible parar. Otro cartel que me gusta: "el dolor es pasajero, la gloria, eterna".
Entramos en Central Park.

Km 41.
Estoy feliz, no me he encontrado con el tan temido muro. La meta no llega. El cuerpo necesita motivación para cada paso. Concentración absoluta.



La meta.
No se si reir o llorar. Si tumbarme o andar. En cualquier caso feliz. Por más que me hubiesen explicado y preparado para esto, ha sido muy diferente a lo esperado, es una experiencia extrema y personal.


A TODOS los que me habéis aguantado y apoyado durante estos meses, un millón de gracias.

A por Barcelona en marzo y Berlín en septiembre.
Espero esta vez no correr solo, ¡animaos!

Manel Berengueras