Otra vez voy a hacer una intro difícil… no es que sea difícil hablar de “nuestra” Maite Cherino (lo siento, Maite, pero eres “nuestra”, una especie de “patrimonio comunitario”… perteneces al COR!!!); lo que resulta difícil es dejar de hablar de ella…
Visualizo, como tantos primeros días de tantos “runners”, un sábado por la mañana, y veo sin lugar a dudas a “nuestra” Maite haciendo “la acogida”: nos conoce a todos no sólo por el nombre, sino nuestros hitos, nuestros retos, nuestras lesiones… Y cada sábado se interesa por todos, se cuida especialmente de nuestros “rookies”, que son los que hacen crecer el COR día tras día, quiere que todos nos sintamos como en casa desde el primer día… y desde luego lo consigue!!!
Aparte de eso… es capaz de ser coqueta como la que más, pero también de hacer 25 kms. de montaña con una banda de cavernícolas; tierna a veces como un peluche, pero resistente en los entrenos, las series y los madrugones… tan cuidadosa con los detalles técnicos y el calzado, y capaz de aparecer en la Mitja de Granollers con un “look Rocky IV” de lo más inimitable; siempre sonriente, pero rigurosa con “hacer bien las cosas”… Pues eso, el ying y el yang, el día y la noche… ésa es “nuestra” Maite.
No digo más. Os dejo con….
La Contra del Cor -10- amb MAITE CHERINO
Nom?
Maite
Però, com et diuen a casa?
De dilluns a dissabte “mor” i diumenges “bichobola”
Ens pots dir la teva edat?
40!
Antiguitat al COR?
Des del minut 1…em sento una mica la “mami” del COR
A més de córrer, què t'agrada fer?
M’agrada llegir, conectar-me, les abraçades de més d’un minut, parlar de projectes…
Tinc una part molt “fifi” ;) m’agrada fer-me la manicura i arreglar-me fins i tot per estar a casa, sóc molt presumida jeje…
M’agrada escoltar a la gent gran, observar el seu esperit de superació, tinc un parell de grups setmanals de persones amb algun problemilla físic i sempre en trec quelcom possitiu. També m’apassiona nedar però no com un entrenament, si no per relaxar-me, em descarrega molt física i espiritualment, dins de l’aigua ni tant sols els problemes pesen!
I per suposat, no em puc oblidar dels passeigos per la platja amb l’Edu! És un clàssic al nostre dia a dia
On treballes?
Pels matins em dedico a l’entrenament personal a domicili, tinc alumnes de fa molts anys, també faig entrenaments al Power Fit Castelldefels, a les tardes complemento amb unes hores de monitora de sala de fitness i classes de gimnàstica terapeútica a l’aigua.
Carn, peix o cap de les dues coses?
Peix…per ser més precisos…tinc una addicció a les sardines que no puc superar…
Abans teníem un clàssic que era menjar un pollastre a l’ast després de les curses però ja fa temps que ho hem deixat de fer, no ens senta bé la carn!
Gat o gos?
Gos, vaig tenir una gosseta “Sucre” que em va marcar la vida, em va ensenyar valors que encara a dia d’avui tinc present. Els gats també m’agraden molt, encara recordo un gatet de color negre com a primera mascota, es deia “Moreno”.
Asfalt o muntanya?
Muntanya 100%, no corro mai en asfalt, només els dies de les competicions a la ciutat.
La cursa més emotiva?
Cursa de Bombers, per mi, és quelcom especial, per les dates, coincidint amb un fet de la meva vida, i perquè em sembla que és un muntatge espectacular, sense dubte, és la CURSA de 10 km que em fa volar. De fet és la única en la que sempre intento córrer ràpid, les demés normalment les aprofito per acompanyar a algun company del COR.
Una altra d'emotiva?
Crec que cada cursa te un sentit, un contingut, veure com creix el COR fa que qualsevol competició estigui convertint-se en una trobada d’amics més que una competició propiament dita. A mi m’emociona ajudar als companys a conseguir el seu objectiu. Quan arriba dilluns tinc un somriure intern molt agradable quan he ajudat a algun COR a aconseguir la seva fita.
La millor cursa que has fet?
Com a marca personal, la Marató del Mediterrani 2012
Com a divertida, la Marxa del Garraf, la meva primera competició de muntanya amb el nostre blogger Albert Merino, aquell dia quelcom va fer “click” i ja no deixo de pensar en la muntanya…
La teva pitjor cursa?
La Marató del Mediterrani 2012, quin patiment!!!
Propers reptes com a runner?
Donar el salt a la montanya…córrer, gaudir, no lesionar-me, ajudar als demés a instaurar un hàbit saludable, aprendre a orientar-me quan corro (sóc un desastre, capaç de perdre’m a un centre comercial)…
Lesions greus?
A l’any 98 em vaig fer la “triada”, trencament de lligaments encreuats i menisc, porto dos cargols molt xulos. El metge em va dir “mai més correràs”…
Corres molt? Practiques algun altre esport amb regularitat?
Entreno 5 dies a la setmana, nedo al menys 3 dies i em desplaço en bici a la feina. També patino en línia de tant en tant.
Màxima distància en cursa?
En cursa 22’800
Mínima distància en cursa?
4 km, la primera edició de la Cursa de la Dona
Què li demanes al COR?
Crec que la realitat ha superat totes les espectatives…no penso en demanar, sempre em preocupa més el que puc oferir.
