6 de desembre de 2012, 9:15 AM, "Mercawoman" de Castelldefels (nearby Can Roca).
Escalfament i cap a la sortida
Com no, abans d’una cursa, s’ha d’escalfar. Feia goig veure que erem tants CORs a la cursa: Maite, Tono, Mònica, Carlos, Enrique, Giovanna, Luciano, Tono, Javi (Powerplate per un dia: ànims, Pablo, t’esperem!!!), Adrián, Gemma, Fco. Javier, Marisol, Iñaki, Juan José, Isabel, Diego, Jaime, Ana, Benito, Judith, Pere, Orzo, Alberto, un servidor… m’he deixat algú? Perdoneu!!!
I per escalfar més l’escalfament, la foto amb l’Arcadi Alibès, i no és pas el primer cop!!! Més de 100 maratons i arriba a un 5.000 preguntant per la xurreria… un crack!!! L’Edu, sempre amb la seva cámara, ho immortalitza tot…
Un cop ben “calents”, cap a dalt!!! Allà cadascú va acabar d’escalfar segons les seves manies, rituals, etc., fent servir l’Edu com a guardarroba… I cap a la línia de sortida. Ens avancem Tono, Javi, Alberto i jo i ens posem molt endevant, el Javi té pressa perquè sap que una sortida lenta en una cursa tan curta és difícil de recuperar. Quan ens anem posicionant veiem un núvol blau cel, son els “Castelldefels Outdoor”… no sé ben bé qui són ni quan temps fa que hi són, però benvinguts i companys… fins i tot els “pirates”, que n’hi havia uns quants.
Quan miro a l’esquerra veig l’inconfusible gorra de l’Enrique, que també està posicionat al davant de tot, i a més, “a la corda”, ja que la sortida és cap a l’esquerra. Deixem al Javi al davant del quartet perquè és el que té l’expectativa de temps més rápida (baixar dels 20’). Jo de sortida pensava estar entre 21’ i 22’, però en una cursa tan boja mai se sap, et pots desfondar i quedar-te en un racó, aguantar el ritme boig de sortida… 20 minuts poden ser molt llargs!!! Per tant, com a totes les sortides del món, nervis. I més perquè per a mi era el primer 5.000 en molts anys que feia “a cuchillo”…
La sortida, i a córrer!!!
Quan s’acaba el compte enrere (no hi va haver ni tret, ni “vuvuzela”, ni res semblant), es fa aquell segon de silenci en que tothom apreta les dents i.. endevant!!! Surto llençat darrere del Javi, però aguanto el seu ritme 100 m., sé que si el segueixo acabaré traient la llengua en menys d’un quilòmetre; però em serveix per posicionar-me a un bon lloc, sense massa gent, i anar fent.
Un cop passada la primera pujada, la cosa s’estabilitza una mica i començo a fixar ritme, tot i que avanço molta gent, m’avança molta gent… ufff!!! Veig l’Iñaki, és fácil veure’l per la seva alçada, la seva samarreta i perquè té una manera força elegant de córrer. Al final et coneixes la petjada de tothom, crec que a alguns CORs els podria distinguir per la manera de córrer a cinc-cents metres… tot i les meves dioptries. M’acosto a l’Iñaki i el passo just abans de la segona rampa, però més que una salutació em surt un esbufec… I després d’apretar les dents a la pujada, a baixar com bojos…
A la corba d’abans de la baixada un home em tanca… no passa res. Seguim la baixada, i com que el que m’havia avançat afluixa, el torno a pasar, però em mira, intenta tornar-me a avançar… i em tanca un altra cop. No puc evitar una paraulota, es gira però ni es disculpa. A la seva bola!!! A més dels “retalladors”, l’espècie dels “tancadors” que se’t creuen a les corbes també és digna d’escriure… En aquesta baixada tan llarga em sembla veure el Javi, que ja em porta una bona distancia, i el Juan José, al que no havia vist a la sortida. A veure si l’enganxo!!!
Després de fer la baixada a un ritme infernal, el canvi de ritme a la Plaça Joan XXIII costa una mica… sembla que tot grinyola fins que encaixes el ritme nou… tècnicament és un canvi de la musculatura que treballa perquè he baixat obrint molt la petjada (a lo keniata, je, je)… tot controlat: encara hi ha forces. A mesura que avancem pel costat de baix del Castell i la biblioteca nova em vaig apropant al Juan José, però molt lentament… ell porta bon ritme, i jo rebufo constantment… Al començament de la Diagonal el tinc a l’abast de la mà, gairebé el toco, però afluixo una mica perquè no vaig gaire còmode i, a més, sé que ve pujada de seguida… i se’m torna a allunyar. El Juan José té molt ben posada la marxa i jo sembla que vaig a tirons…
La darrera pujada i l'arribada... les fotos, els nens...
La pujada fins al Parc de la Muntanyeta se’m fa llarga i a més m’avança el Benito, però en quan acaba torno a forçar la marxa i em torno a acostar al Juan José, i a la baixada cap a la Creu Roja, després de veure el Javi que ja va pujant cap al Castell com una moto, l’enxampo!!! Però m’adono que m’he quedat sense benzina i li dic que m’avanci, que m’he "fregit"… i veritablement, la darrera pujada se’m fa llarga, si no fos perquè veig com baixen l’Iñaki, el Tono, l’Alberto, i ens anem cridant i animant. Un darrer esforç, meta (entre 21’ i 22’, així que content!!!), Gatorade i a animar a tota la resta de CORs que van arribant… som moltíssims avui, és una canya!!!
I m’alucina encara més els bons temps de tothom, es veu que fem feina!!! Ull amb els “tiempazos” del Jaime i l’Enrique, tots dos dins dels 24’, i els 25’ de la Judith, quina canya!!! No sorprenen els 19' del galàctic Javi (que ahir, a més, va triomfar a la Marató de Lanzarote), però per habituals no deixen de ser dignes d'elogi.
Després de la foto d’arribada em perdo el tè de fruits vermells (el que tan agrada la Fede), haig de marxar cap a casa ràpìd perquè després nostre corren els petits CORs… Hem de felicitar també a l’Hugo, que va arribar 13è de la seva sèrie, i al Miquel, que va quedar 8è… ells són el futur!!!
De les curses de petits em quedo amb moltes coses: de l’emoció de veure córrer el meu fill (ja van unes quantes curses, però sempre hi ha nervis), de la preparació dels joves atletes del C.A. Viladecans, que són uns màquines, de l’esforç de tots els nens que corrien, dels aplaudiments de tots els pares… i malauradament, de tres caigudes a la cursa infantil: una d’accidental a la sortida, on una nena va prendre mal perquè va caure de cap, una altra a mitja cursa que no vàrem veure però si intuir i una de molt lletja, a l’arribada, quan un nen va empényer a un altre de manera bastant descarada, fent-lo caure… Només desitjo que el que va caure no es fés mal i que el que el va empényer s’endugués una petita reprimenda…
Ja ho diu en nostre “mestre Jedi” Edu, al COR no només importa què fem, sino com ho fem. Si deixem de fer les coses com les fem, deixarem de ser el que som…
Permeteu-me un mini-recull d’anècdotes: la primera, a la classificació surto per davant del Juan José, i vull que quedi molt clar que ÉS MENTIDA, ELL VA ACABAR DAVANT MEU PER ALMENYS 6 SEGONS!!! El del boli que apuntava pitralls es devia despistar…
La segona: la dessuadora del Carlos Fernández (Charles Bond), de la pujada al Castell de l’any 2.000!!! Això sí que és categoría, a veure qui pot dir que fa 12 anys ja pujava al Castell, eh???
I per acabar: menció per la Djanina, que va tornar a guanyar, i que seguirà fent-ho… fins que la Maite vulgui!!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario