La veritat és que després de la celebració de l'aniversari del COR, ara al mes de novembre, calia fer un sopar nadalenc que acabés de tancar aquest primer any i escaig del COR, que crec que per la majoria de nosaltres ha estat un èxit, una sopresa... i un gran nexe d'unió entre una colla d'ex-runners solitaris que ara parlen dels seus objectius, els seus somnis, les seves marques, els seus reptes...
Apart de que el sopar (gastronòmicament parlant) va estar bé en termes generals, vàrem comptar amb la presència estelar del Salvador, un dels CORs amb el cor més gran, sempre animat, sempre explicant acudits i fent bromes... La seva "aportació estelar" varen ser les "feijoas", un estrany fruit neozelandès que ens va explicar com s'ha de menjar amb elocuència i gràcia, tal i com demostra el video que en vàrem fer. Aquí us el deixem:
Però més o menys al mateix temps que el Salvador apareixia amb les seves "feijoas" i ens explicava com menjar-les, va aparèixer l'enemic: una substància freda, líquida, groga, de gust fort i regust àcid, cítric diria jo: el limoncelo (o com es digui). Allò va acabar de fer que se'ns deslligués la llengua i acabessim la festa just abans de posar-nos a cantar "la conga del jalisco"... Aquí us deixem, immortalitzada, una de les ampolles d'aquell elixir que tan amablement van deixar a la nostra taula, i de les que vam donar compte demostrant que també som capaços d'engorilar-nos amb això...
Poc més: un gran sopar, un gran grup, rialles, converses, plans... i l'aposta d'algun penjat que deia que l'endemà, amb una dotzena de "feijoas" i uns quants xupitos més dels recomanables al cos, buscaria el gens menyspreable temps de 1 h 36 min. a la Mitja Marató de Vilanova. Però ara us deixo amb una de les fotos del grup, i ja en parlarem de la mitja més endevant.
Per finalitzar, una proposta: repetir de tant en tant aquests sopars, és divertit veure'ns vestits "normals"...
No hay comentarios:
Publicar un comentario