La Contra del Cor -10- amb MAITE CHERINO!!!!

Otra vez voy a hacer una intro difícil… no es que sea difícil hablar de “nuestra” Maite Cherino (lo siento, Maite, pero eres “nuestra”, una especie de “patrimonio comunitario”… perteneces al COR!!!); lo que resulta difícil es dejar de hablar de ella…

Visualizo, como tantos primeros días de tantos “runners”, un sábado por la mañana, y veo sin lugar a dudas a “nuestra” Maite haciendo “la acogida”: nos conoce a todos no sólo por el nombre, sino nuestros hitos, nuestros retos, nuestras lesiones… Y cada sábado se interesa por  todos, se cuida especialmente de nuestros “rookies”, que son los que hacen crecer el COR día tras día, quiere que todos nos sintamos como en casa desde el primer día… y desde luego lo consigue!!!

Aparte de eso… es capaz de ser coqueta como la que más, pero también de hacer 25 kms. de montaña con una banda de cavernícolas; tierna a veces como un peluche, pero resistente en los entrenos, las series y los madrugones… tan cuidadosa con los detalles técnicos y el calzado, y capaz de aparecer en la Mitja de Granollers con un “look Rocky IV” de lo más inimitable; siempre sonriente, pero rigurosa con “hacer bien las cosas”… Pues eso, el ying  y el yang, el día y la noche… ésa es “nuestra” Maite.

No digo más. Os dejo con….

La Contra del Cor -10- amb MAITE CHERINO

 

Nom?

Maite

Però, com et diuen a casa?

De dilluns a dissabte “mor” i diumenges “bichobola”

Ens pots dir la teva edat?

40!

Antiguitat al COR?

Des del minut 1…em sento una mica la “mami” del COR

A més de córrer, què t'agrada fer?

M’agrada llegir, conectar-me, les abraçades de més d’un minut, parlar de projectes…

Tinc una part molt “fifi” ;) m’agrada fer-me la manicura i arreglar-me fins i tot  per estar a casa, sóc molt presumida  jeje…

M’agrada escoltar a la gent gran, observar el seu esperit de superació, tinc un parell de grups setmanals de persones amb algun problemilla físic i sempre en trec quelcom possitiu. També  m’apassiona nedar però no com un entrenament, si no per relaxar-me, em descarrega molt física i espiritualment, dins de l’aigua ni tant sols els problemes pesen!

I per suposat, no em puc oblidar dels passeigos per la platja amb l’Edu! És un clàssic al nostre dia a dia

On treballes?

Pels matins em dedico a l’entrenament personal  a domicili,  tinc alumnes de fa molts anys, també faig entrenaments al Power Fit Castelldefels,  a les tardes complemento amb unes hores de monitora de sala de fitness i classes de gimnàstica terapeútica a l’aigua.

Carn, peix o cap de les dues coses?

Peix…per ser més precisos…tinc una addicció a les sardines que no puc superar…

Abans teníem un clàssic que era menjar un pollastre a l’ast després de les curses però ja fa temps que ho hem deixat de fer, no ens senta bé la carn!

Gat o gos?

Gos, vaig tenir una gosseta “Sucre” que em va marcar la vida, em va ensenyar valors que encara a dia d’avui tinc present.  Els gats també m’agraden molt,  encara recordo un gatet de color negre com a primera mascota, es deia “Moreno”.

Asfalt o muntanya?

Muntanya 100%, no corro mai en asfalt, només els dies de les competicions a la ciutat.

La cursa més emotiva?

Cursa de Bombers, per mi, és quelcom especial, per les dates, coincidint amb un fet de la meva vida, i perquè em sembla que és un muntatge espectacular, sense dubte, és la CURSA de 10 km que em fa volar. De fet és la única en la que sempre intento córrer ràpid, les demés normalment les aprofito per acompanyar a algun company del COR.

Una altra d'emotiva?

Crec que cada cursa te un sentit, un contingut, veure com creix el COR fa que qualsevol competició estigui convertint-se en una trobada d’amics més que una competició propiament dita. A mi m’emociona ajudar als companys a conseguir el seu objectiu. Quan arriba dilluns tinc un somriure intern molt agradable quan he ajudat a algun COR a aconseguir la seva fita.

La millor cursa que has fet?

Com a marca personal, la Marató del Mediterrani 2012

Com a divertida, la Marxa del Garraf, la meva primera competició de muntanya amb el nostre blogger Albert Merino, aquell dia quelcom va fer “click” i ja no deixo de pensar en la muntanya…

La teva pitjor cursa?

La Marató del Mediterrani 2012, quin patiment!!!

Propers reptes com a runner?

Donar el salt a la montanya…córrer, gaudir, no lesionar-me, ajudar als demés a instaurar un hàbit saludable, aprendre a orientar-me quan corro (sóc un desastre, capaç de perdre’m a un centre comercial)…

Lesions greus?

A l’any 98 em vaig fer la “triada”, trencament de lligaments encreuats i menisc, porto dos cargols molt xulos. El metge em va dir “mai més correràs”…

Corres molt? Practiques algun altre esport amb regularitat?

Entreno 5 dies a la setmana, nedo al menys 3 dies i em desplaço en bici a la feina. També patino en línia de tant en tant.

Màxima distància en cursa?

En cursa 22’800

Mínima distància en cursa?

4 km, la primera edició de la Cursa de la Dona

Què li demanes al COR?

Crec que la realitat ha superat totes les espectatives…no penso en demanar, sempre em preocupa més el que puc oferir.

REMEMBERING FILÍPIDES

REMEMBERING FILÍPIDES

De ben segur que si faig llista em deixaré algú, espero que em perdoneu: Maite, Edgar, Vicente, Almudena, Mireia, Sascha, Salvador, Iñaki, Manel Beren, Juan Marcos, Benito, Javi Abelleira, Javier Grande, Rubén, Gemma Herrera, Mariano, Manuel Martínez… una bona llista de CORs maratonians que ja estan, com se sol dir, “en capilla”. Ja estem a la setmana de la marató i suposo que tots vosaltres ja estareu pensant en les sabatilles que us posareu, els gels, els pantalons… (perquè la samarreta serà la del COR, oi? bé, o la de Sedentaris…). És el moment de preparar aquests petits detalls que us faran sentir més còmodes i segurs, els amulets, la cinta del cabell, els compressors… el que calgui!!!

Quan us veig arribar ja suats un dissabte a l’entrenament de les 8 h., quan m’entero de les sèries matinals, dels tiratges pel Llobregat o a la Carretera de les Aigües… recordo que ara fa un any jo també anava apurant les setmanes, marcant dies al calendari… i què nassos, quina enveja feu!!!

Però el que m’agradaria transmetre-us és una altra cosa: porteu mesos preparant-vos a conciència, fidels al pla establert, fidels amb els vostres companys, amb les vostres fites; porteu mesos fent sèries amb fred, amb pluja, amb vent, fins i tot nevant com fa dues setmanes; porteu mesos sortint amb les cames fresques, amb les cames adolorides o fins i tot amb les articulacions de fusta… Us heu preparat de valent, i per a la resta de CORs que us veiem i us admirem no sou només un exemple de sacrifici, de rigor, de seriositat, de compromís, d’esforç… per a nosaltres sou uns HEROIS, del primer a l’ultim de la llista heu demostrat la vostra fortalesa física i mental, el vostre caràcter… Tots els CORs estem amb vosaltres, estarem el dia 17 de març amb vosaltres, en cos o en ànima, tots vosaltres portareu la nostra empenta, el nostre alè, petjada rere petjada, quilòmetre rera quilòmetre, fins que arribeu a la darrera recta i crideu, ploreu, salteu… i culmineu la gesta de Filípides.

Heu fet els deures, i podeu estar tranquils: TRIOMFAREU. No hi ha una altra possibilitat. Us hi heu deixat la pell de tal manera que només ho podeu fer bé. S’ha acabat patir, ara queda descansar, recuperar-se fins al dia 17 i gaudir d’una sensació que no es comparable a res, que és única, i que us heu guanyat. Enhorabona i endevant, CORs!!!!

No oblideu que darrere d’aquest nom tan manit de “marató”, darrere de la perfecta i sincronitzada organització, els pitralls, l’animació, darrere de tot això, el que feu és recordar una de les més grans i maques gestes de la Història… això no es fa tots els dies, així que novament: gaudiu, assaboriu les tres, quatre o cinc hores de la vostra gesta i recordeu-la per sempre… una abraçada de tots els CORs, de tot cor.

BARCELONA és vostra, no en deixeu ni un bocí!!!!

ALCACHOFAS, QUEROSENO Y "POTA BLAVA" - 1ª MITJA MARATÓ DEL PRAT

Nuestros vecinos del Prat del Llobregat se caracterizan por muchas cosas: ser uno de los municipios más ecologistas del Baix Llobregat; las alcachofas; el aeropuerto, y por citar otra cosa, el "pota blava". Para quien no conozca a este último, se trata de una especie de pollo autóctona y con denominación de origen. Poca broma, un "pota blava" puede costarte tranquilamente 60 €!!!

Además de eso, si no ando equivocado son el municipio con las cursas más baratas de la comarca, hasta el extremo de que la única gratuita que creo que sigue siéndolo a pesar de la que está cayendo es la de la Festa Major del Prat, por San Cosme y San Damián, en septiembre. Corregidme si me equivoco!!!

Pero la decisión de hacer la 1ª Mitja Marató del Prat no tuvo demasiado que ver con todo lo anterior, sino más bien con el mal sabor de boca que me dejó Granollers por la contractura de gemelo derecho que me ha ido tocando las narices desde diciembre, y con el calendario "apretadito" de eventos que tengo hasta finales de abril. No está de más decir que los 15 € de la inscripción es poco más de la mitad de lo que vale la Mitja de Barcelona. Quizá habría que hacer un calendario "de crisis" con las carreras más baratas de la zona. Esta, además, con cronometraje Championchip, llegada en pista de atletismo, bocata de Bárcenas (perdón, de chorizo), leche de oveja, gel,  Aquarius... Os juro que no me han pagado por hacerles publi gratis, todo esto es cierto y objetivo.

Si todo lo anterior se puede tener por 15 eurillos, que el día antes Edu Grimal te diga que se apunta a correr contigo...no tiene precio!!! Estaba mentalizado de que iba a correr solo, así que la noticia me llenó de vibraciones positivas. Sólo puedo enseñar una "fotico" del evento, sonrientes antes de empezar, acabando la cola del guardarropa.

No me voy a extender mucho en explicar cómo ha ido, pero ha ido bien. Me ha faltado algo de gasolina los últimos seis kilómetros para meter el acelerón, pero hemos acabado en menos de 1 h 41', que es una buena marca sobre todo porque he acabado entero, hemos ido en progresivo casi hasta el final, he acabado cansado pero no partido, no me ha dolido el gemelo... También afirmo categóricamente que sin Edu no hubiera hecho este tiempo seguro, sus ánimos y recordatorios de técnica, sus consejos,… han sido fundamentales; los que habéis tenido como yo la suerte de llevarle de liebre sabéis de que hablo, ¿verdad?

Lo más importante es explicaros cómo es el recorrido, por si el año que viene queréis ir: el recorrido no es bonito aunque tiene sus curiosidades, como los campos de alcachofas, los aviones, las ovejas, la playa... Y también los polígonos, las casas cutres... Pero sobre todo es una media maratón muy plana, más aún que la del Mediterrani. Por tanto, si eres  de los que les importa un rábano lo que hay alrededor cuando corres, y si no hace viento, ésta es tu media!!! Para ser la primera edición ya se ha bajado de 1 h 10', así que si la fama de carrera rápida se propaga, seguro que acabará teniendo su hueco en el calendario, aunque por las fechas hay muchos competidores, como Montornès. Ja en parlarem!!

La contra del COR 9: Amb Gemma!

A Granollers es van "estrenar" amb la distància de la Mitja Marató l'Eder i la Gemma.

Com sabeu, al COR ens agrada córrer, peró ens fa especial il·lusió quan veiem com progressen amics i amigues que han començat a córrer més seguit amb el COR. Per aixó als dos els hi hem demanat la seva "contra".

La Gemma, ja fa uns mesos ens acompanya des de Can Roca, on treballa, als entrenaments de dimarts i dijous. I sabeu, si no hi és... es nota! 

Gemmita, gràcies! És un plaer!

Gemma, a la Mitja de Granollers!

-Nom?

Gemma

-Però, com et diuen a casa?

A casa Gemma i els amics Gemmita

-Ens pots dir la teva edat?

35 anys

-Antiguitat al COR?

Vaig començar al novembre del 2012 amb moltes ganes.

-A més de córrer, què t'agrada fer?

Gaudeixo molt nedant, anar amb bicicleta, fer senderisme... bé la llista és molt àmplia ja que m'agrada practicar gairebé tots els esports, excepte l'escala, ja que tinc una mica de vertigen i és un un objectiu que poc a poc he d'anar superant. També quan la meva parella fa trialons m'encanta imortalizar aquests moments amb la meva càmera fotogràfica.

-On treballes?

Sóc monitona de natació al Poliesportiu de Castelldelfels i monitora de menjador a l'escola Petit Món amb els nens/es d'infantil.

  

-Carn, peix o cap de les dues coses?

Menjo de tot i no em privo de res, però quan he de triar entre carn i peix, sóc més tipus peix que de carn. Encara que un bon filet de carn de tant en tant està molt bo.

-Gat o gos?

Sóc una apasionada dels animals, a casa tinc cinc gats al Rambo en meu gosset.

-Asfalt o muntanya?

En questió de córrer m'adapto a les dues, però preferiblement m'agrada més la muntanya, ja que gaudeixo més, amb un contacte directe amb la natura i del paisatge. Viure diferents sensacions i així desconnectar una mica de la vida tant accelerada que portem.

-La cursa més emotiva?

Tinc un record molt maco i especialment la travessia de natació que vaig fer l'octubre del 2011 la Marnaton Garraf-Sitges. Una travessa amb una distància de 10 quilòmetres nedant al mar, des del Port Ginesta, fins a Sitges, tot un repte personal i amb una mica de respecte per la distància ja  que mai havia fet una tan llarga. El màxim que havia nedat al mar era 2 quilòmetres. Com em sol passar no havia fet una preparació prèvia d'entrenament, però igualment em vaig llançar a l'aigua per viure senscaiones. Em vaig parar a cada avituallament per menjar alguna cosa i recuperar forces. Al final vaig acabar la travessia amb 04:22:21 vaig arribar la última,  i Ismael la meva parella va creure que havia abandonat, perquè li van comentar que estava en un vaixell, però era perquè estava menjant, va ser una equivocació. Al veure creuar la meta es va quedar blanc per la sorpresa!!!. Va ser un dia meravellós amb una gran satisfacció personal.

-Una altra d'emotiva?

La cursa de Granolles, ja que ha estat on m'he estrenat en la meva primera mitja i per a mi ha sigut una experiència que vull tornar a repetir. En principi volia fer un pla d'entrenament i baixar de 2 hores, però no vaig poder fer-ho. Així que vaig decidir provar fer-la fins on pogués. He de dir que al quilòmetre 17 uufff!!! ja no podia més estava cansada, els quàdriceps em feien mal i els genolls estaven ressentits de l'esforç. Sense haver fet un entrenament posterior i que mai he superat els 10 quilòmetres en una cursa,  per a mi el poder acabar va ser un gran repte. Satisfeta i molt costenta amb un temps de  02:02:39.

-La millor cursa que has fet?

La Ruta de les X Ermites al setembre del 2012. Una ruta de 52 Kilòmetres pel Baix Llobregat, descobrim les ermites que envolten  aquest recorregut tant maco. Finalitzada amb un temps de 12:19:00

-La teva pitjor cursa?

La cursa del Corte Inglés al maig del 2011 ja que va ser la primera que feia de 10 kilòmetres, i es va fer molt llarga i dura

-Propers reptes com a runner?

M'agradaria baixar el temps en 10 quilòmetres i preparar-me per una marató.

-Lesions greus?

Petites molesties però res important i que dure la bona ratxa.

-Corres molt? Practiques algun altre esport amb regularitat?

La veritat és que no acostumo a entrenar molt, no per mandra perquè m'encanta fer esport, sinó que no disposo de molt de temps perquè el tinc ocupat per la carrera. Quan surto de treballar a les tres del col.legi he d'anar a la facultat de tarda. Així que en quant tinc un espai em vaig al Cor a gaudir amb els companys

-Màxima distància en cursa?

Cursa de les X Ermites de 52 Kilòmetres.

-Mínima distància en cursa?

Pujada al Catell de Castelldelfels 5 kilòmetres.

-Què li demanes al COR?

Que continuï amb aquest gran esperit que  fa que ens contagiem tots d'aquest esport tan bonic. Tots fem que aquest gran club sigui especial, el Cor ho vivim tots quan sortim a córrer, ja sigui en un entrenament com en una cursa. Aquest any hem començat amb força, primer la mitja  i ara la marató, bé i les que queden... així que ha seguir bategant amb més força COR !!!!