"pel cor es coneix la veritat, en el cor reposa la veritat"

"pel cor es coneix la veritat, al cor reposa la veritat"
... diu Raimon Panikkar al proleg dels Upanisads
(Escrits del coneixement sagrat de l'Índia)

viernes, 28 de diciembre de 2012

Crónica: LA SANSI DE VILADECANS- 23 de desembre de 2012

LA SANSI DE VILADECANS- 23 de desembre de 2012

Diuen que "un clavo saca otro clavo", i fins i tot que "la mancha de la mora, con otra verde se quita". Sigui veritat o no, el cert és que, sense gaire temps de refer-me de la Mitja de Vilanova, ja tenia a sobre La Sansi de Viladecans, per a mi el segon 5 km. de la temporada.

En aquest cas m'havien arribat dos missatges d'aquesta cursa: molt plana i amb un circuit avorrit, la qual cosa es va acomplir; i que la organització és bastant dolenta, cosa que no acabo de compartir. Ara bé, s'ha de tenir en compte que la distància no està homologada, i que els primers 300 metres, degut segurament a que érem més dels que els carrers podien absorvir, eren de slalom enlloc de running.

El plantejament que duia per la cursa era fer-la amb el meu fill gran, la Carla, el meu germà i la meva cunyada, en pla "cursa familiar". El que passa és que al Miquel no em van deixar inscriure'l a la cursa de 5 km, la meva cunyada està encara recuperant-se d'una intervenció i la Carla tampoc no ho veia clar, surt molt poc a córrer darrerament. Total, que quedàvem el meu germà i jo, la qual cosa canviava el plantejament... El meu germà, "correponsal" a Madrid del COR, és qui em va introduïr al running quan tenia 18, i encara sóc aquí... Ell sí que és un runner de debò, fa més de 40 anys que corre!!!! Uffffff.....

Total, que vàrem anar a córrer a per totes, jo duïa al cap la idea de baixar de 20', no era una bogeria però implica anar a tope tota l'estona... Durant l'escalfament vàrem vejre el Sascha, la Gemma, .... I després, com no, vaig veure, o millor, sentir, a l'omnipresent Iñaki, que no se'n perd ni una!!!

Se'm fa una mica difícil fer la crònica de la cursa: sortida a tope en versió slalom, a tope tota la cursa entre crits quan em creuava amb els altres CORs i poc més, apart de l'avançament del Sascha, que no se si va dir hola o mic-mic, com el "correcaminos". Núvol de pols si que va deixar al seu pas... I al final, una mica més ràpid els darrers 300 metres per aturar el crono just 6 segonets per sota dels 20 minuts... Objectiu completat, millor marca personal dels 5 km!!! A aquest resultat s'afegeixen els estratosfèrics del Sascha, per sota de 19 minuts, els 19' 25" de l'Iñaki, els 22' 39" del meu germà Angel, que sortia d'una te dinitis molt forta... Com sempre, el COR donant la talla i deixant el pavelló ben alt!!!

A destacar el "lot" de la cursa: llet, brou Aneto, detergent...un lot només comparable al de la cursa de Viladecans del setembre, està vist que els nostres veïns són generosos...vindré més sovint!!!

Un detall: cap al km 4,3, en un moment de cansament, em van venir al cap les paraules de l'Edu... Els braços ajuden a córrer,el cap ben alt, els genolls amunt... Va ser com un canvi de ritme sense fer més esforç, una canya!!! Realment els entrenaments tècnics són molt útils, llàstima no haver-me enrecordat abans...

Res més, fins la propera crònica!!!

sábado, 22 de diciembre de 2012

MEDIA MARATÓN DE LIMONCELO I LA GELTRÚ - 16 de diciembre de 2012
(No siempre se puede ganar...)

Al día siguiente de la cena navideña del COR (de hecho, unas pocas horas después de la cena) tocaba la Media Maratón de Vilanova i la Geltrú (rebautizada como "Media Maratón del Limoncelo" por razones obvias). De una lista inicial laaaarga se nos fueron cayendo por temas varios Pablo "Power", Javi, Manel, Alberto... Así que quedamos los más valientes, temerarios o fieles: Iñali, Marcos, Tono, Edu (piratilla!!!) y el menda. Hay que decirlo, y en voz bien alta: UN EQUIPAZO!!!

La verdad es que para mí, Vilanova es una media muy especial; es mi mejor marca de joven, un 1 h 33 min. con 23 añitos que no está mal. También es para mí una de las tres medias "obligatorias" de la temporada, junto con Mediterrani y Granollers. Por todo ello, afrontaba Vilanova por cuarto año consecutivo con ilusión, con ganas de hacer un buen tiempo y con respeto por un recorrido algo engañoso.



De los CORs que fuimos a  Vilanova, me voy a adelantar algo avisando de que todos acabamos por debajo de 1 h 45 min, lo que quiere decir que todos acabamos en buenos tiempos, más o menos cerca del objetivo que nos habíamos prefijado: Tono, Iñaki, Marcos, Edu y yo. Yo iba buscando mi propia quimera,1 h 36 min, o algo parecido y a ser posible por debajo de 1 h 38 min. Una tarea algo difícil, pero no por los chupitos de la noche anterior...

Por su perfil, Vilanova es una media que "empieza" tarde: entre los falsos llanos del inicio, la gran bajada al puerto y los kilómetros del puerto, hasta el km 13 no empieza la media de verdad. Es entonces cuando sabes si vas a sufrir... Pero me estoy adelantando!!! Como el tiempo que buscaba era el más rápido de todo el grupo, salimos Edu y yo delante de todos. Edu se ofreció a hacerme de liebre, y si no fuera por él creo que aún estaría arrastrándome por  el km 19...  Empezamos bien fuertes pero los primeros kilómetros lo pedían, y las piernas, los primeros cinco, iban estupendas. Edu andaba algo preocupado porque la salida de la noche anterior no me afectara demasiado... Y la verdad es que creo que no fue así, para nada. Hasta el km 9 todo fue como una seda, quizá cinco segundos por km. más lento de lo previsto, pero muy bien. Entonces Edu me propuso aflojar un poco y lo agradecí, no iba tan cómodo... Y cuando vi el km. 13, que es cuando empieza la media, supe que iba a sufrir...

Edu había estado toda la carreara animándo e y recordándome la técnica para economizar mis energías, pero a pertir de la salida a la carretera en el km 15 ya casi no oía nada... Empecé a maldecir con cada vez más frecuencia, sobre todo en las subidas, y no fui capaz de aguantar el ritmo que quería, hasta el punto de que la subda del m. 19 se me hizo larguísima. Al final, en la bajada, apreté, aguanté en la pequeña subida hasta la pista de atletismo y allí sí que abrí la zancada... Era el final!!! Conseguí parar el crono unos segundos antes de 1 h 40 min, que no era un mal tiempo, pero sí algo decepcionante. No había alcanzado el objetivo, pero en todas las carreras aprendes algo, y esta no iba a ser diferente. La lección no está relacionada con los chupitos de la noche anterior ni con el viento que sopló, molesto, en algunos tramos de la carrera, sino que tiene algo que ver con los niveles de exigencia propios en los entrenamientos para poder alcanzar determinadas metas; nada nuevo, nada que no sea obvio... pero que los hechos pusieron claramente encima de la mesa.

La verdad es que para lo mucho que sufrí, apenas conseguí distancia sobre Tono, que acabó en 1 h 42 min casi silbando!!!! Y qué decir de Iñaki, que estaba literalmente de paseo, y acabó en 1 h 44... Vamos, como he dicho al principio, UN EQUIPAZO!!!



No tengo muchas anécdotas de Vilanova, pero siempre hay cosas que contar:

a) En primer lugar, disulparme en nombre de todos por la broma de los lotes navideños y el premio por equipos; lo cierto es que estábamos tan convencidos de que nadie se lo creería que lo colgamos a la brava. Yo anduve desconectado casi todo el día y cuando por la noche vi la que se había armado me supo francamente mal, y al resto sé que también. Mil disculpas!!!

b) Además de a mi super liebre Edu, que me ayudó un montón (el día que tenga piernas nuevas seguro que me ayudará a romper todos los cronos posibles!!!), también quisiera dar las gracias a nuestras super animadoras Loli y Judit, las más ruidosas de todo Vilanova!!! Sus ánimos y sus fotos dan más vida a esta crónica.

c) La anécdota chorra: el día de la media llevaba una especie de "cinturón" porta-geles y porta-dorsales, y no era consciente de que no se veía el dorsal. Pues bien, a menos de 200 m. de la meta nos asaltó un hombre de la organización anti-piratas, Edu se fue a un lado y yo seguí tan pancho, pero el hombre no cejó en su empeño porque no se veía mi dorsal y poco le faltó para hacerme un auténtico "placaje"... demasiado celo para mi gusto, pero le enseñé el dorsal y pude acabar en paz... y de una pieza.

d) La última: la camiseta que regalaron, la más fea, creo, que he visto jamás... Edu y Tono la llevan en las fotos finales, no os la perdáis. Y si no os fiáis, un día nos la ponemos!!!

Bueno, intentaré que la próxima crónica sea más breve... y más rápida. Saludos!!!


PD: Mañana toca la Sansi de Viladecans, nos vemos!?

jueves, 20 de diciembre de 2012

La contra del COR (1) amb l'Albert Merino


Fa dies que parlava amb l'Albert sobre el bloc... i de les propostes que ens ha fet, una de les que més ens ha agradat és aquesta.
No es "la contra" i tampoc una revista del cor... però ens permetrà saber una mica més sobre qui és el que corre al teu costat

Un raconet per poder compartir quelcom més que quilómetres.

Arribada al Trail "Senders del Penedès"
El crit era de total satisfacció!!


Nom? 
Albert o Alberto (m'és igual català que castellà)

Però, com et diuen a casa? 
El meu fill gran quan em vol fer la pilota em diu Papichulo!!!

Ens pots dir la teva edat? 
40 clavats i estrenats fa menys d'un mes

Antiguitat al COR? 
Juny 2012, poc després de la cursa 10K Vilanova i la Geltrú

A més de córrer, què t'agrada fer? 
Llegir (i des de fa ben poc, bloguejar!!!)

On treballes? 
A una companyia d'assegurances, a una oficina assegut un munt d'hores

Carn, peix o cap de les dues coses? 
Carn, després peix i després el que calgui!!!

Gat o gos? 
Si tingués animals crec que tindria un gos… tots dos bordem!!!

Asfalt o muntanya? 
Una mica de tot; no m'agradaria haver d'escollir.

La cursa més emotiva? 
La meva única marató, que vaig dedicar al meu pare (vaig plorar a l' arribada)

Una altra d'emotiva? 
Mitja Girona 2008; feia 9 anys que no en feia cap (també hi vaig plorar!!!)

La millor cursa que has fet? 
Mitja Mediterrani 2011, bona marca i arribada "xiulant"… (1h 40' 05")

La teva pitjor cursa? 
Mitja Marató de Barcelona 2012, anava sense objectius!!! Em vaig avorrir, vaig patir, vaig caminar molta estona…

Propers reptes com a runner? 
Molts: marató de muntanya, sub 40' en 10k., 1h30' en mitja marató…

Lesions greus? 
Cap: ruptures fibrilars i una petita condromalàcia al genoll esquerre.

Corres molt? Practiques algun altre esport amb regularitat? 
Porto 6 mesos per sobre de 100 kms/mes, però mai arribo als 150 kms.; abans nedava una mica, però darrerament no ho faig mai, no m'agrada gaire.

Màxima distància en cursa? 
42,195 kms. (Marató de Barcelona, març del 2012)

Mínima distància en cursa? 
2 kms. (els 2000 de Sants, a l'agost del 2012)

Què li demanes al COR? 
Que mantingui la seva esència; que sigui un club tan gran que hi cap tothom, i tan petit que tothom es trobi com a casa.

martes, 18 de diciembre de 2012

SOPAR DE FESTES DEL COR - 15 de desembre de 2012

La veritat és que després de la celebració de l'aniversari del COR, ara al mes de novembre, calia fer un sopar nadalenc que acabés de tancar aquest primer any i escaig del COR, que crec que per la majoria de nosaltres ha estat un èxit, una sopresa... i un gran nexe d'unió entre una colla d'ex-runners solitaris que ara parlen dels seus objectius, els seus somnis, les seves marques, els seus reptes...

Apart de que el sopar (gastronòmicament parlant) va estar bé en termes generals, vàrem comptar amb la presència estelar del Salvador, un dels CORs amb el cor més gran, sempre animat, sempre explicant acudits i fent bromes... La seva "aportació estelar" varen ser les "feijoas", un estrany fruit neozelandès que ens va explicar com s'ha de menjar amb elocuència i gràcia, tal i com demostra el video que en vàrem fer. Aquí us el deixem:



Però més o menys al mateix temps que el Salvador apareixia amb les seves "feijoas" i ens explicava com menjar-les, va aparèixer l'enemic: una substància freda, líquida, groga, de gust fort i regust àcid, cítric diria jo: el limoncelo (o com es digui). Allò va acabar de fer que se'ns deslligués la llengua i acabessim la festa just abans de posar-nos a cantar "la conga del jalisco"... Aquí us deixem, immortalitzada, una de les ampolles d'aquell elixir que tan amablement van deixar a la nostra taula, i de les que vam donar compte demostrant que també som capaços d'engorilar-nos amb això...



Poc més: un gran sopar, un gran grup, rialles, converses, plans... i l'aposta d'algun penjat que deia que l'endemà, amb una dotzena de "feijoas" i uns quants xupitos més dels recomanables al cos, buscaria el gens menyspreable temps de 1 h 36 min. a la Mitja Marató de Vilanova. Però ara us deixo amb una de les fotos del grup, i ja en parlarem de la mitja més endevant.



Per finalitzar, una proposta: repetir de tant en tant aquests sopars, és divertit veure'ns vestits "normals"...

lunes, 10 de diciembre de 2012

XXXI Pujada al Castell de Castelldefels – LA CRÒNICA

6 de desembre de 2012, 9:15 AM, "Mercawoman" de Castelldefels (nearby Can Roca).
Escalfament i cap a la sortida
Com no, abans d’una cursa, s’ha d’escalfar. Feia goig veure que erem tants CORs a la cursa: Maite, Tono, Mònica, Carlos, Enrique, Giovanna, Luciano, Tono, Javi (Powerplate per un dia: ànims, Pablo, t’esperem!!!), Adrián, Gemma, Fco. Javier, Marisol, Iñaki, Juan José, Isabel, Diego, Jaime, Ana, Benito, Judith, Pere, Orzo, Alberto, un servidor… m’he deixat algú? Perdoneu!!!
I per escalfar més l’escalfament, la foto amb l’Arcadi Alibès, i no és pas el primer cop!!! Més de 100 maratons i arriba a un 5.000 preguntant per la xurreria… un crack!!! L’Edu, sempre amb la seva cámara, ho immortalitza tot…
Un cop ben “calents”, cap a dalt!!! Allà cadascú va acabar d’escalfar segons les seves manies, rituals, etc., fent servir l’Edu com a guardarroba… I cap a la línia de sortida. Ens avancem Tono, Javi, Alberto i jo i ens posem molt endevant, el Javi té pressa perquè sap que una sortida lenta en una cursa tan curta és difícil de recuperar. Quan ens anem posicionant veiem un núvol blau cel, son els “Castelldefels Outdoor”… no sé ben bé qui són ni quan temps fa que hi són, però benvinguts i companys… fins i tot els “pirates”, que n’hi havia uns quants.
Quan miro a l’esquerra veig l’inconfusible gorra de l’Enrique, que també està posicionat al davant de tot, i a més, “a la corda”, ja que la sortida és cap a l’esquerra. Deixem al Javi al davant del quartet perquè és el que té l’expectativa de temps més rápida (baixar dels 20’). Jo de sortida pensava estar entre 21’ i 22’, però en una cursa tan boja mai se sap, et pots desfondar i quedar-te en un racó, aguantar el ritme boig de sortida… 20 minuts poden ser molt llargs!!! Per tant, com a totes les sortides del món, nervis. I més perquè per a mi era el primer 5.000 en molts anys que feia “a cuchillo”…
La sortida, i a córrer!!!

Quan s’acaba el compte enrere (no hi va haver ni tret, ni “vuvuzela”, ni res semblant), es fa aquell segon de silenci en que tothom apreta les dents i.. endevant!!! Surto llençat darrere del Javi, però aguanto el seu ritme 100 m., sé que si el segueixo acabaré traient la llengua en menys d’un quilòmetre; però em serveix per posicionar-me a un bon lloc, sense massa gent, i anar fent.
Un cop passada la primera pujada, la cosa s’estabilitza una mica i començo a fixar ritme, tot i que avanço molta gent, m’avança molta gent… ufff!!! Veig l’Iñaki, és fácil veure’l per la seva alçada, la seva samarreta i perquè té una manera força elegant de córrer. Al final et coneixes la petjada de tothom, crec que a alguns CORs els podria distinguir per la manera de córrer a cinc-cents metres… tot i les meves dioptries. M’acosto a l’Iñaki i el passo just abans de la segona rampa, però més que una salutació em surt un esbufec… I després d’apretar les dents a la pujada, a baixar com bojos…
A la corba d’abans de la baixada un home em tanca… no passa res. Seguim la baixada, i com que el que m’havia avançat afluixa, el torno a pasar, però em mira, intenta tornar-me a avançar… i em tanca un altra cop. No puc evitar una paraulota, es gira però ni es disculpa. A la seva bola!!! A més dels “retalladors”, l’espècie dels “tancadors” que se’t creuen a les corbes també és digna d’escriure… En aquesta baixada tan llarga em sembla veure el Javi, que ja em porta una bona distancia, i el Juan José, al que no havia vist a la sortida. A veure si l’enganxo!!!
Després de fer la baixada a un ritme infernal, el canvi de ritme a la Plaça Joan XXIII costa una mica… sembla que tot grinyola fins que encaixes el ritme nou… tècnicament és un canvi de la musculatura que treballa perquè he baixat obrint molt la petjada (a lo keniata, je, je)… tot controlat: encara hi ha forces. A mesura que avancem pel costat de baix del Castell i la biblioteca nova em vaig apropant al Juan José, però molt lentament… ell porta bon ritme, i jo rebufo constantment… Al començament de la Diagonal el tinc a l’abast de la mà, gairebé el toco, però afluixo una mica perquè no vaig gaire còmode i, a més, sé que ve pujada de seguida… i se’m torna a allunyar. El Juan José té molt ben posada la marxa i jo sembla que vaig a tirons…



La darrera pujada i l'arribada... les fotos, els nens...
La pujada fins al Parc de la Muntanyeta se’m fa llarga i a més m’avança el Benito, però en quan acaba torno a forçar la marxa i em torno a acostar al Juan José, i a la baixada cap a la Creu Roja, després de veure el Javi que ja va pujant cap al Castell com una moto, l’enxampo!!! Però m’adono que m’he quedat sense benzina i li dic que m’avanci, que m’he "fregit"… i veritablement, la darrera pujada se’m fa llarga, si no fos perquè veig com baixen l’Iñaki, el Tono, l’Alberto, i ens anem cridant i animant. Un darrer esforç, meta (entre 21’ i 22’, així que content!!!), Gatorade i a animar a tota la resta de CORs que van arribant… som moltíssims avui, és una canya!!!

I m’alucina encara més els bons temps de tothom, es veu que fem feina!!! Ull amb els “tiempazos” del Jaime i l’Enrique, tots dos dins dels 24’, i els 25’ de la Judith, quina canya!!! No sorprenen els 19' del galàctic Javi (que ahir, a més, va triomfar a la Marató de Lanzarote), però per habituals no deixen de ser dignes d'elogi.
Després de la foto d’arribada em perdo el tè de fruits vermells (el que tan agrada la Fede), haig de marxar cap a casa ràpìd perquè després nostre corren els petits CORs… Hem de felicitar també a l’Hugo, que va arribar 13è de la seva sèrie, i al Miquel, que va quedar 8è… ells són el futur!!!

De les curses de petits em quedo amb moltes coses: de l’emoció de veure córrer el meu fill (ja van unes quantes curses, però sempre hi ha nervis), de la preparació dels joves atletes del C.A. Viladecans, que són uns màquines, de l’esforç de tots els nens que corrien, dels aplaudiments de tots els pares… i malauradament, de tres caigudes a la cursa infantil: una d’accidental a la sortida, on una nena va prendre mal perquè va caure de cap, una altra a mitja cursa que no vàrem veure però si intuir i una de molt lletja, a l’arribada, quan un nen va empényer a un altre de manera bastant descarada, fent-lo caure… Només desitjo que el que va caure no es fés mal i que el que el va empényer s’endugués una petita reprimenda…
Ja ho diu en nostre “mestre Jedi” Edu, al COR no només importa què fem, sino com ho fem. Si deixem de fer les coses com les fem, deixarem de ser el que som…
Permeteu-me un mini-recull d’anècdotes: la primera, a la classificació surto per davant del Juan José, i vull que quedi molt clar que ÉS MENTIDA, ELL VA ACABAR DAVANT MEU PER ALMENYS 6 SEGONS!!! El del boli que apuntava pitralls es devia despistar…
La segona: la dessuadora del Carlos Fernández (Charles Bond), de la pujada al Castell de l’any 2.000!!! Això sí que és categoría, a veure qui pot dir que fa 12 anys ja pujava al Castell, eh???
I per acabar: menció per la Djanina, que va tornar a guanyar, i que seguirà fent-ho… fins que la Maite vulgui!!!!

XXXI Pujada al Castell de Castelldefels – 6 de desembre de 2012 – LA PRÈVIA

Ja que l'Edu em dóna pas, allà vaig a parlar de la Pujada al Castell de l'altre dia... però abans de fer la crònica de la cursa, si m'ho permeteu, faré ...

XXXI Pujada al Castell de Castelldefels – 6 de desembre de 2012 – LA PRÈVIA
El passat dia 6 vàrem tenir la 31ª edició d’aquesta tradicional cursa de 5 km., però abans de tot, si m’ho permeteu, em prenc la llicència de comentar alguna cosa sobre la polémica sorgida pel fet que, per primera vegada, no sigui una cursa gratuïta. Tema espinòs per començar… glups!
Evidentment, pagar per córrer una cursa que durant 30 anys ha estat gratuïta no és del gust de ningú, però si no estic equivocat, ja només en queda una, de cursa gratuïta, a tot el Baix Llobregat (i si en trobeu més aviseu, podem fer un calendari “de crisi”): la de la Festa Major del Prat. La de Cornellà també és de pagament (durant molts anys no ho era), i encara es manté, a l’Àrea Metropolitana, la de la Festa Major de Badalona, i el 2000 de Sants. Que jo sàpiga, poc més.
Per tant, i malauradament, en els temps que corren, córrer de franc és cada cop més difícil…
També s’ha de tenir present (jo en sóc beneficiat, ja que tinc un petit COR que CORre) que les curses infantils eren gratuïtes, i malgrat no hi havia samarretes pels petits, sí que hi havia organització, policia, Creu Roja i begudes.
Al marge de qüestions més sentimentals córrer a Castelldefels per a algú de Castelldefels és gairebé una obligació moral… no creieu??? Precisament per això, allà hi érem, deixant-nos la pell...

viernes, 7 de diciembre de 2012

El nou fitxatge al bloc (o blog) del COR...


Fa uns mesos a Vilanova ens va assaltar un noi a una cafeteria abans de començar una cursa de 10 k.

- Ostras! Hi ha un club de running al meu poble???

Aquell dia vam conèixer un tiu optimista i somrient que sembla que hagi estat al COR des del primer dia.

D'ara endavant les entrades d'aquest bloc seran cosa de l'Albert Merino.

Efectivament... és el tiu dels donuts a la Jean Bouin, el "novio" que ve a l'entrenament als "patos" el dia del seu casament, el pare del petit COR Miquel...

Crec que riurem molt amb les seves cróniques.

Albert, moltes, moltes gràcies per oferir-te a posar paraules a tot el que estem vivint!

El gran dia dels donuts!! Albert, un plaer!

De fet, ja ens ha deixat un parell de bones frases:

"Jo abans no entrava al facebook" i "No sé si estic més enganxat a córrer o al COR"